La guia definitiva per triar el teu software de gestió empresarial - CAPÍTOL 12

NaN-tic 9 de juny 2019

CAPÍTOL 12 - ANNEX: SOBRE EL PROGRAMARI LLIURE


RESUM:

Com es fa el software lliure? Qui n’és el responsable? Si és gratuït com hi guanyen diners les empreses que s’hi dediquen? És de fiar? Són preguntes que ens arriben constantment i que en aquest capítol final aprofitem per donar resposta a partir del nostre coneixement i experiència.


IDEES CLAU:

  • El programari lliure està més estès del què la gent imagina. La majoria de webs o de botigues on-line utilitzen plataformes obertes, sense cap problema.
  • El software lliure es desenvolupa cooperativament. Les millores són aprofitades per tothom, cosa que n’accelera i enriqueix la seva evolució.
  • Empreses com NaN-tic no es guanyen la vida venent llicències de programes, sinó adaptant programes gratuïts a les necessitats de les empreses.




ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE EL PROGRAMARI LLIURE que no ens volem estar d’exposar en aquesta guia. Perquè, no ens enganyem, el software en codi obert encara genera reticències, ni que sigui per desconeixement. Molt sovint ens trobem amb tres preguntes recurrents sobre el nostre àmbit de negoci que mereixen ser contestades.


El programari lliure és fiable? Fa uns anys, la imatge del programari lliure no era la millor. Semblava quelcom reservat per ocupar les hores de lleure dels informàtics que treballaven per a les grans empreses de software. Semblaven productes absolutament alternatius que en cap cas podien ser competència del programari tradicional. I diem “semblaven” perquè molts d’ells ja mostraven una robustesa inicial que ja voldrien molts programes privatius. Però s’ha admetre que calia fer un acte de fe important per confiar en aquest tipus de programes, en el qual gairebé mai s’ha invertit ni un euro en màrqueting.

Afortunadament, això ha canviat. I ho podem demostrar. De fet, el programari lliure ha passat de ser quelcom estrany a ser extraordinàriament comú a les nostres vides. Sistemes operatius per a mòbils i tauletes tan populars com Android o Firefox OS, navegadors com Chrome, Firefox o Safari o el sistema d'impressió de Macintosh són exemples de solucions totalment, o en un gran percentatge, desenvolupades sobre programari lliure i que utilitzen diàriament milions de persones arreu del món. Dit d’una altra manera, és francament complicat trobar algú que no tingui una eina que s’hagi desenvolupat amb programes open source.

I no cal dir altres exemples més clàssics com OpenOffice o LibreOffice (suites ofimàtiques altament compatibles amb Microsoft Office), GIMP (un editor d'imatges), Wordpress (el CMS sobre el qual es construeixen la majoria de pàgines web), SugarCRM (gestor d’oportunitats de negoci) o les botigues d’e-commerce més importants. De fet, en alguns àmbits, el programari lliure és l'únic que s'ha instaurat. Un bon exemple són Magento i Prestashop, eines per construir botigues on-line que s'han convertit en els autèntics amos d'aquest sector, en el qual s'utilitzen ben poques solucions de programari propietari.

A banda d'aquestes eines molt esteses, també val la pena esmentar que la infraestructura informàtica d'empreses com Google, Facebook, Twitter o entitats bancàries utilitzen molt programari lliure. Per tant, resulta evident que el programari lliure ja no és un simple entreteniment dels informàtics. Estem al davant d’una manera d’entendre el software que està canviant els paradigmes de la indústria a tots els nivells. I, per tant, estem davant d’uns productes extraordinàriament fiables. Un últim apunt: segons l'observatori CENATIC (organisme públic espanyol), el 91% d'empreses TIC de l'Estat espanyol utilitza programari lliure d'una forma o d'una altra.


D’on surt el programari lliure? Com es fabrica? Molt bé. El programari lliure és una cosa oberta, transparent i gratuïta. Però qui el fabrica? I com es guanya la vida la gent que inverteix el seu temps en això?

Possiblement no hi hagi res que espanti més als potencials usuaris de l’open source que pronunciar la frase “No hi ha cap empresa que fabriqui aquest programa”. La reacció immediata és posar l’open source en el calaix mental de les coses que no ens interessen i que ens poden aportar més problemes que solucions. “A qui demanaré ajuda quan hi hagi un problema? A qui reclamaré?” acostumen a ser les frases per defecte que es retornen a l’interlocutor.

Calma. Si tinguessis una malaltia desconeguda i necessitessis atenció mèdica, què preferiries: tenir a l’abast tot el teu historial mèdic i poder triar el metge o els metges de qui volguessis un diagnòstic o haver d’anar a l’única clínica on tenen la teva informació? Un informàtic ve a ser com un metge d’ordinadors i quan un pot accedir al codi font, sempre tindrà recursos per intentar curar el pacient. En canvi, estar captiu d’una única clínica hauria de ser més preocupant.

Però deixem els metges tranquils per una estona i centrem-nos en la frase que ha sembrat el pànic. Efectivament, al darrere de molts productes fets amb programari lliure no hi ha un únic fabricant. De fet, acostuma a haver-hi molts professionals i amb molts punts de vista diferents. El programari lliure està construït a partir de la cooperació i no de la competició. Això vol dir que la millora que qualsevol client reclama al seu informàtic o al seu proveïdor pot ser aprofitada immediatament a l’altra punta del món sense cap restricció.

Tot plegat es tradueix en el fet que tothom està interessat a fer evolucionar el programa, a millorar-lo constantment. I a més, a fer-ho des de punts de partida radicalment diferents. El resultat acostuma a ser el d’un software molt més viu, que ha estat dissenyat per enginyers informàtics amb punts de vista radicalment diferents i que ha respost a centenars de reptes plantejats per usuaris de qualsevol punt del món. Podríem dir que seria molt difícil trobar laboratoris informàtics d’I+D+I amb millors resultats que els que ofereixen els programes de codi obert.


De què viuen les empreses que desenvolupen programari lliure? Així d’entrada, invertir temps a fer una cosa que després regales no semblaria el millor negoci del món. Per això, molta gent ens pregunta quin model de negoci hi ha al darrere de l’open source. De fet, ens ho pregunten més directament: “De què viviu?”. Una pregunta molt raonable. I més quan hi ha empreses que utilitzen el programari lliure com a reclam comercial i no pas com a filosofia de treball.

Però la veritat és que hi ha molts possibles models de negoci al voltant del programari lliure. Anem a repassar els més significatius per entendre quin tipus de proveïdor podem trobar-nos si optem per aquest tipus d’eina.


EXEMPLE 1: empresa o professional que crea i millora un producte Cal tenir molt de temps, coneixements i experiència, però hi ha diversos exemples de persones i empreses que viuen d'haver desenvolupat ells mateixos un producte de programari lliure. Fins aquí, el negoci és ruïnós, però, després, aquestes persones ofereixen alguns serveis, normalment de desenvolupament sobre aquest producte bé sigui perquè els seus clients els demanen millores específiques per a ells o perquè un grup de clients reclamen una evolució del producte.

Normalment estem parlant d'autònoms o empreses molt petites. Alguns bons exemples poden ser els següents: Emweb, http://www.emweb.be, és una petita empresa belga. Són els creadors d'una eina molt interessant anomenada Wt (http://www.webtoolkit.eu) per a la creació d'aplicacions web amb els llenguatges de programació C++ i Java. Richard Stallman: a banda de ser un dels principals impulsors del programari lliure a escala mundial, també va crear un programa per editar text anomenat Emacs i es guanyava la vida cobrant per les millores que li demanaven alguns usuaris. Cal tenir en compte que és un programa molt estès i proporcionalment tenia pocs encàrrecs.


EXEMPLE 2: col·laboració entre diverses empreses de serveis És una certa evolució del cas anterior. Per la naturalesa del producte, en lloc d'haver-hi una sola persona o una empresa petita que tregui un benefici econòmic de l'ecosistema que crea un programa, són diverses les persones i empreses que ho fan. D'alguna manera, aquells que col·laboren en el projecte comparteixen els costos de mantenir-lo entre tots i es guanyen la vida oferint serveis sobre el producte a altres empreses.

Un bon exemple és Tryton. Tryton és un ERP, un programa de gestió empresarial principalment impulsat per l'empresa belga B2CK, però en el qual col·laboren altres empreses activament a fer-lo créixer gràcies a les demandes que fan els seus clients. Perquè ens entenguem, nosaltres ens guanyem la vida així.


EXEMPLE 3: fundacions que gestionen recursos Saltem de pantalla i anem a la dels projectes força grans. Aquí hi ha interessos de grans empreses, les quals, a diferència dels casos anteriors, no viuen directament del programa o de serveis al voltant del programa en codi obert. Un exemple fàcil d’entendre és el del sistema operatiu per a tauletes i mòbils FirefoxOS. Aquest software lliure està desenvolupat per la Mozilla Foundation, que rep aportacions d’empreses tan poc donades a la filantropia com Movistar.

Més exemples són l'Apache Foundation, que, com en el cas anterior, manté nombroses aplicacions, o la Document Foundation (que està darrere del paquet ofimàtic LibreOffice), així com l'Eclipse Foundation, la Python Foundation i moltes més. No cal dir que, sovint, no solament hi ha grans empreses finançant les fundacions, sinó que també hi pot haver persones físiques que hi col·laboren perquè en són usuaris satisfets.


EXEMPLE 4: crear una versió lliure i una de privada i que la gent exerceixi el dret a decidir Fins ara hem parlat de programari lliure sense limitacions, però quan les empreses es volen dedicar al desenvolupament de programari lliure i, a més, tenir un fort creixement, es troben amb el problema que això és incompatible. Com es pot tenir un fort creixement si tot el que fas ho poses disponible gratuïtament a Internet en format de barra lliure?

No és gaire original, però algunes empreses han optat per fer servir el programari lliure com a reclam publicitari però oferir quelcom "millor" que no és lliure. El cas més habitual és crear una versió del programa anomenada Community, que és la lliure i gratuïta del programa. Se solen habilitar fòrums perquè els desenvolupadors que vulguin hi facin aportacions, però a l’hora de la veritat difícilment s'incorporen canvis fets per persones alienes a l'empresa fabricant.

A banda de la versió Community també ofereixen la versió Enterprise (o qualsevol nom que se li assembli), que incorpora més funcionalitats, de manera que aquells qui vulguin aquestes millores hauran de pagar i, normalment, la llicència ja no serà lliure. Val a dir que, en molts projectes d'èxit, la versió Comunitat està àmpliament utilitzada i només empreses molt grans opten per la versió Enterprise, de manera que hi ha diverses empreses d'èxit amb aquest model.

Vegem-ne alguns exemples:

JasperSoft: editora de diverses solucions integrades de Business Intelligence i amb una trajectòria consolidada.

Pentaho: com en el cas anterior, també ofereixen una solució completa i integrada de Business Intelligence i amb molts anys en el mercat.

OpenBravo: en aquest cas es tracta d'una empresa amb capital català que ha creat un ERP (una eina de gestió empresarial). Ofereixen una versió Comunitat lliure, però relativament limitada, de manera que algunes àrees, com la de producció, són de pagament i amb una llicència privativa. L'usuari pot disposar del codi, però no el pot redistribuir ni, per tant, millorar i reduir costos a llarg termini. És programari lliure? Mmmmm.... El vegetarià que el cap de setmana es fa una costellada és un vegetarià? Pensem-hi.

Magento: és una de les solucions e-commerce més utilitzades a escala mundial. La versió bàsica és gratuïta, lliure, oberta i el que vulguis, però si necessites certs extres desenvolupats, has de passar per caixa.


EXEMPLE 5: vendre software que és gairebé lliure També hi ha el cas d’empreses que han renunciat a fer aquestes dues versions i que han optat per fidelitzar els seus clients amb alguns lligams no del tot transparents.

Aquest és el cas d'OpenERP, el qual ofereix el programa de forma gratuïta, però quan hom vol passar a la següent versió del programa, no disposa de cap procés que ho permeti. Així que o bé se'l desenvolupa ell (cosa pràcticament impossible i molt poc pràctica) o acaba pagant a l’OpenERP SA perquè li faci la feina.

En aquest cas s’aprofiten d’un dels principals errors que cometen les empreses a l’hora de seleccionar una eina de gestió: no tenir en compte l'evolució del producte. És a dir, no calcular quins costos tindrà el manteniment i l’evolució del software en els anys posteriors.


EXEMPLE 6: doble llicència El darrer exemple de model de negoci sobre programari lliure és el de doble llicència i és potser el més complicat d'entendre, perquè el solen portar a terme empreses que ofereixen la solució a altres empreses d'informàtica.

En aquest cas, l'empresa desenvolupa un producte totalment lliure, però en manté la propietat intel·lectual. Això li permet oferir el programa amb la llicència lliure i al mateix temps oferir-lo amb una llicència no lliure. Alguns tipus de llicències lliures obliguen a l'usuari que si hi fan canvis, quan redistribueixin el programa hauran de redistribuir també els seus canvis. Això fa que les empreses que volen dedicar-se a fer programari propietari no poden utilitzar un programa lliure com a punt de partida.

La doble llicència permet al fabricant oferir el programa totalment lliure i gratuït a tothom qui el consumeixi amb les regles de la llicència lliure, mentre que aquell qui vulgui utilitzar-lo, modificar-lo i cobrar llicència als seus clients haurà de pagar al fabricant. D'aquesta manera es permet al "consumidor" triar quines normes del joc pot seguir: lliure o propietari.

És complicat, però hi ha qui s’ha arribat a guanyar la vida amb això.



CAPÍTOLS ANTERIORS


CAPÍTOL 11: Glossari

CAPÍTOL 10: Les 10 preguntes que has de fer

CAPÍTOL 9: L'opinió del director general

CAPÍTOL 8: L'opinió del director financer

CAPÍTOL 7: L'opinió del director TIC és essencial

CAPÍTOL 6: Qui ha de participar en la selecció? Implica en el procés als responsables dels departaments claus en l'organització

CAPÍTOL 5: És millor el programari lliure? No necessàriament, però convé que sempre tinguis aquesta opció en compte

CAPÍTOL 4: Incorpora a la recerca productes desenvolupats en programari lliure. T’ampliaran la perspectiva i t’oferiran avantatges que potser t’interessen.

CAPÍTOL 3: Per on s’ha de començar a buscar un ERP? El principal error és limitar massa la recerca inicial.

CAPÍTOL 2: Et descobrim quin és el moment adequat per seleccionar un ERP i quan de temps trigaràs a triar-lo i a posar-lo en marxa.

CAPÍTOL 1: Seleccionar un programa de gestió empresarial sempre és un maldecap. Aquesta guia és l’aspirina que t’ajudarà a afrontar-ho.


VOLS DESCARREGAR-TE LA GUIA EN PDF?


La guia definitiva per triar el teu software de gestió empresarial ERP

Amunt