Segur que algun cop has sentit la frase «la informació és poder» i així és, però no n’hi ha prou amb obtenir la informació, cal destriar-la, entendre-la, relacionar-la, en resum, gestionar-la eficientment. El món d’avui està més interconnectat que mai, la xarxa de xarxes, la Internet, permet l'accés universal i la compartició d’una ingent quantitat d’informació. Si bé, en principi, les dades lliures empoderen les persones, només aporten aquest benefici si som capaços de gestionar-les adequadament; en cas contrari, aquesta ingent quantitat de dades sense arquitectura ni qualitat és fàcilment tot el contrari a l’empoderament.

Precisament en benefici de l’arquitectura i la qualitat de les dades es desenvolupen tecnologies arreu del món. Projectes i tecnologies que, a més de millorar la gestió i qualitat de les dades, contribueixen a la bona salut del medi ambient, afavoreixen l’alliberament del coneixement i l’intercanvi d’idees que propicien la innovació. La sostenibilitat depèn i es veu afectada per aquest fluir de dades a la Internet.

 

Big data i sostenibilitat

 

Per aprofundir en aquests projectes preguntem a l’expert en gestió de big data i qualitat de les dades, Joan Masó.

El Dr. Joan Masó (Doctor en Geografia, Màster en Física i Màster en Enginyeria Electrònica a la UAB) és investigador principal del grup de recerca en interoperabilitat geoespacial i teledetecció del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions forestals). Co-creador i desenvolupador de programari de MiraMon (un Sistema d'Informació Geogràfica i programari de teledetecció que permet la visualització, consulta, edició i anàlisi tant de dades rasteritzades, o sigui imatges formades per pixels, provinents de satèl·lits, com de dades topogràfiques en format vectorial, així com la seva creació). També és membre actiu del Comité Tècnic de l'Open Geospatial Consortium (OGC) comunitat que crea estàndards geoespacials gratuïts i disponibles públicament que fan possibles noves tecnologies. Col·laborador del Barcelona Supercomputing Center (BSC). Membre actiu del Group on Earth Observations, involucrat amb l’observació de les dades pel compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Finalment, participa en el projecte Cos4Cloud. Aquest projecte neix al 2019 perquè un dels majors reptes de la ciència ciutadana és la qualitat de les dades, així com el manteniment dels observatoris ciutadans on es recopilen aquestes dades, per tot això Cos4Cloud desenvolupa 10 serveis tecnològics per millorar les plataformes científiques ciutadanes.

 

─Estàndards, visuals (imatges) i lliures, va d’això el que anomenem la «qualitat de les dades»?

Només per dades geospacials, hi deu haver cap a cent estàndards diferents per a gestió de dades. Alguns es preocupen de descriure formats de dades (com el GeoTIFF) d'altres de que les dades es puguin trobar (com el OpenSearch), d'altres defineixen protocols de dades per intercanviar part de la informació que es necessita per crear una visualització (com el Web Map Tile Service del que soc un dels autors) i també n'hi ha que defineixen com mesurar i quantificar la qualitat i les incerteses que afecten a les dades (com l'ISO 19157). La idea és sempre la mateixa: garantir que una feina es faci de manera coneguda per tal que pugui ser intercanviada o comunicada. Es la mateixa idea que hi ha darrera dels endolls com l’USB o el connectori europeu d'electricitat: funcionen a tots els endolls perquè són estàndard.

 

─Perquè són indispensables els projectes de gestió de big data en el núvol per a la sostenibilitat del planeta?

Per garantir la sostenibilitat del planeta ens cal una visió global. Aquesta visió la proporcionen els satèl·lits de teledetecció com la sèrie Sentinel de la agencia europea del espai. Per un territori petit, com ara Catalunya, encara és possible descarregar les dades i processar-les en un ordinador. Però per a realitzar estudis globals només podem fer-ho en el núvol. El Google Earth Engine és un exemple de núvol que te molta informació de teledetecció ben organitzada i proporciona eines d'anàlisi. Un cop definit el tipus d'estudi que es vol fer, es pot executar dins del núvol a escala global.

 

─Sovint quan parlem de tecnologies i rasquem fins trobar el principi del seu desenvolupament, acabem trobant-nos amb la investigació militar, seria el cas de la mateixa Internet que tots usem, de la RFID que avui inunda tots els comerços, aeroports i moviments logístics, i segurament també, m’aventuro a suposar, molta de la tecnologia usada en cartografia. En canvi, ara i gràcies a la interconnexió global de la que gaudim els ciutadans, sentim a parlar cada dia més de conceptes com la ciència ciutadana, observatoris ciutadans, plataformes científiques ciutadanes.

Quins son els reptes més importants amb els que topen tots aquests projectes, en relació a la comunicació, rellevància, assoliment d’objectius...?

Hi ha moltes coses de les que podríem parlar. El primer problema és engrescar a la gent en el problema que vols estudiar. Hi ha activitats, com la observació de la biodiversitat o la classificació de galàxies per formes, que resulten atractives a molta gent. Només cal connectar amb ells, i fer-los-ho molt fàcil i una mica divertit. Segurament necessitarem una app molt clara i un sistema fiable. Però això no és tot perquè caldrà agrair i cuidar al ciutadà perquè se senti recompensat i torni a participar o animi a altres persones a contribuir. Però la recollida de dades no ho és tot. Hi ha d'haver un objectiu darrera que els participants comparteixin, com la defensa del medi natural, la influència sobre els poders establerts o potser el progrés del coneixement o de la societat.

 

─La nota discordant amb la que ens topem en parlar de sostenibilitat i big data, és que precisament la Internet produeix el 2% de les emissions globals de CO2 (segons la BBC). La despesa principal ve de la ineficiència en la gestió de les dades i el malbaratament energètic, com per exemple servidors que només estan ocupats entre un 20% i un 40% en els data-centers (segons Forbes), milions de correus electrònics que ni s’arriben a obrir ni s’esborren de les safates de correu, els indispensables sistemes de refrigeració que no s’alimenten 100% d’energia verda. Sembla que les grans corporacions implicades estan fent els deures, amb iniciatives molt variades que van des d'instal·lar els seus servidors al nord de Suècia per reduir el consum en refrigeració, a desenvolupar màquines d’intel·ligència artificial per perfeccionar l’eficiència en l’ocupació dels servidors.

Al teu parer, Joan, com podem fer els deures els ciutadans i les plataformes ciutadanes de tota mena?

Suposo que hi ha tantes coses que podríem fer que resulta complicat donar un exemple. Personalment crec que estem desaprofitant els coneixement que els ciutadans podrien recollir sobre les seves pròpies pautes de consum, sense envair la privacitat de ningú, segurament descobriríem on posar les nostres prioritats. I si poguessin donar a cada ciutadà una manera de determinar el seu impacte i receptes personalitzades de com reduir-ho... Imagina un sistema similar el GPS del mòbil que, en lloc de donar-nos a la ruta més ràpida, ens donés sempre la solució més òptima per reduir el nostre impacte en qualsevol de les nostres activitats; sense publicitat ni influències de lobbies: només a partir d’un anàlisi rigorós de les dades.

 

─Quins són els teus projectes de futur, hi ha algun nou projecte relacionat amb les dades i la sostenibilitat que tinguis en ment?

Saps que passa? Que si parlem de ciència ciutadana, la gent es pensa que això és gratis i no és veritat. Per les raons que he exposat abans, es necessita un equip de persones treballant constantment perquè els sistemes que mantenen units els ciutadans funcionin i cuidant a cadascun dels participants. Afortunadament, la Comissió Europea creu en la participació ciutadana com un vehicle per demostrar que les inversions en projectes científics no deixen ningú enrere i ens estimula a cercar noves vies. Acaba de començar un projecte europeu anomenat ILIAD que vol fer un bessó digital dels oceans i té una branca de ciència ciutadana en la que participem. També volem continuar estudiant els canvis en els ritmes de la natura a partir d'un tàndem que hem establert entre les dades de teledetecció que miren els cicles de la vegetació des de lluny, i els observadors ciutadans que trepitgen el territori i ens envien fotografies del moment de floració dels arbres o quan perden les fulles (ritmenatura.cat).

 

Moltes gràcies Joan pel teu temps i gràcies també al CREAF per haver facilitat aquesta entrevista.

Aquest és el primer article amb el que iniciem una sèrie dedicada a com la tecnologia ens ajuda a ser més ecològics i que les nostres activitats siguin més sostenibles.

 

NaN-tic som consultors i desenvolupadors de programari de gestió empresarial de codi lliure. Vam optar pel millor programari ERP de codi obert perquè ens dona llibertat per oferir a les empreses la màxima personalització.