Tot arriba a qui sap esperar - PHILIPS
Tot arriba a qui sap esperar - PHILIPS
La innovació no sempre ofereix resultats immediats. De vegades cal esperar molt de temps per obtenir beneficis econòmics. I com més avançada és una idea al seu temps, més pot trigar a consolidar-se.
Per això, les grans empreses solen diversificar les seves inversions en R+D+I. En termes estratègics, els convé mantenir opcions obertes en àrees de negoci futures, encara que hagin d'esperar els resultats i fins i tot que algunes oportunitats mai no es materialitzin.
Un dels casos més extrems que il·lustra aquesta idea és el de Philips, la companyia famosa pels seus productes d'il·luminació.
Aquesta empresa neerlandesa va ser fundada el 1891 per Gerard Philips i el seu pare Frederik per fabricar un invent que, en aquell moment, ja havia estat un gran èxit durant 12 anys: la bombeta elèctrica.[^1]
La llum artificial, a finals del segle XIX, va ser un invent que fa que l'aparició d'Internet a les nostres vides sembli completament banal en comparació.
La família Philips va veure de seguida el potencial de la bombeta, tot i que no va comprendre la veritable dimensió que el negoci podria assolir fins que va contractar el membre més llest de la família, Anton Philips.
Va ser ell, el germà petit, qui va veure que calia invertir en enginyers i diversificar la producció per mantenir-se al davant dels competidors.
Als anys 20 i 30, van introduir al mercat europeu productes que ara estan ben consolidats, com ara ràdios, aspiradores i afaitadores elèctriques.
No obstant això, no tots els seus productes van ser tan ben rebuts pel mercat.
El juliol de 1936, mentre Espanya estava ocupada amb els primers capítols de la seva guerra civil, la revista del laboratori de recerca de Philips va publicar un article sobre els avenços aconseguits amb llums de neó per fer créixer plantes.[^2]
L'article demostrava científicament que la il·luminació artificial eficient es podia aplicar a l'agricultura en espais tancats, amb bons resultats.
En aquell moment, la idea no va despertar gaire interès. Avui, però, es coneix com a "agricultura urbana" i gairebé sempre s'esmenta juntament amb conceptes com ciutats intel·ligents, sostenibilitat i resiliència.
Què ha passat durant els darrers 80 anys? Per què no va triomfar la idea abans?
En primer lloc, no era necessària. Els mètodes agrícoles tradicionals produïen prou aliments per abastir les societats més avançades.
De fet, els dos conceptes ciutat i granja no es van vincular fins a finals dels anys 60 al Regne Unit. Això va ser gràcies als hippies, que pensaven que afegir animals de granja i petits horts urbans era una excel·lent idea per a les seves comunes.
Uns anys més tard, els punks van anunciar que les úniques crestes que es veurien a casa serien les seves, i l'experiment va acabar.
La indústria, no obstant això, va continuar investigant, tot i que de manera relaxada.
El principal problema era que els llums fluorescents de l'època no proporcionaven la quantitat de llum desitjada. Consumien i malgastaven massa energia, no es podien programar i eren massa cars de produir i instal·lar si només s'havien d'usar per conrear enciams.
No obstant això, tres lletres van canviar el joc: LED.
Aquesta nova tecnologia consumia un 75% menys d'energia que els llums fluorescents i durava 10 vegades més. No perdia intensitat, els llums es podien programar, ocupaven menys espai i concentraven la llum de manera més eficient.
En resum, els llums LED van representar un salt quàntic en termes d'eficiència.
Tot això, combinat amb l'augment notable de la població urbana i la reducció de terres disponibles per a l'agricultura, va motivar els emprenedors del segle XXI a crear granges verticals, on el cultiu té lloc dins de magatzems.
Per fi, els besnéts de la família Philips van poder començar a collir els beneficis d'aquella recerca gairebé oblidada.
Segons les Nacions Unides, el 2050 la població mundial haurà crescut en 2.500 milions de persones, i els volums de producció agrícola hauran d'augmentar un 70% per satisfer les seves necessitats.
Avui, el 80% de totes les terres cultivables ja s'estan utilitzant.
Amb aquest panorama nefast per a la humanitat, la solució passa per iniciatives com les de Green Sense Farms, una empresa situada als afores de Chicago.
L'empresa ha instal·lat 7.000 bombetes LED de Philips dins d'un enorme magatzem de 30.000 m² per produir unes 4.000 caixes de verdures a la setmana.
Aquestes verdures es conreen en condicions d'il·luminació ideals, tant en qualitat com en quantitat, sense pesticides i fora de l'abast de qualsevol inclemència meteorològica.[^3]
Philips afirma que els seus llums es poden utilitzar per fer créixer un enciam en només 38 dies, mentre que els mètodes tradicionals triguen entre 65 i 130 dies, segons la varietat i l'època de l'any.
Estem preparats per menjar enciam fet en una fàbrica?
Philips ho creu.
El 2014 i 2015, la divisió d'agricultura urbana de la companyia va triplicar la seva plantilla i va predir inversions enormes per al futur immediat.[^4]
L'objectiu és crear sistemes modulars i escalables que incloguin il·luminació, reg i fertilització per simplificar els seus productes.
Alguns clients de Philips afirmen que el retorn de la inversió es veu en un any.
I si encara tens dubtes sobre la viabilitat d'aquesta nova àrea de negoci, la sucursal japonesa de General Electric acaba d'arribar a un acord amb un grup empresarial hortícola per a la construcció d'una granja vertical gegant.
El seu objectiu és rivalitzar amb el lideratge de mercat de Philips des del mateix inici d'aquesta nova iniciativa.[^5]
Les conclusions són evidents.
Fonts
[^1]: Paul Israel, Edison: A Life of Invention. John Wiley & Sons, 2000.
[^2]: J.W.M. Roodenburg i G. Zecher, “Irradiation of plants with neon light”, Philips Technical Review, juliol de 1936.
[^3]: “The light fantastic”, The Economist, 17 de maig de 2014.
[^4]: Corine Iozzio, “A Farm on Every Street Corner”, Fast Company, abril de 2015.
[^5]: “The Future of Agriculture? Indoor Farms Powered by LEDs”, GE Reports, 18 de setembre de 2014.
[^6]: “The latest news in horticulture”, Philips, actualitzat el 14 de setembre de 2015.