La Guia Definitiva per Triar Programari de Gestió Empresarial - CAPÍTOL 4
CAPÍTOL 4 - INCLOU PROGRAMARI LLIURE A LA RECERCA
RESUM:
La gran majoria de l’oferta d’ERP es basa en programes propietaris, és a dir, aquells per als quals es compren llicències d’ús individual. Incorporar alternatives de programari lliure a la cerca de productes augmentarà les possibilitats de trobar un producte estratègicament interessant per a la manera de treballar de l’empresa.
IDEES CLAU:
-
Hem de valorar els productes dels grans fabricants (Microsoft, SAP, Sage…) i els més econòmics i artesanals.
-
És un error limitar-se als proveïdors el model de negoci dels quals es basa en la venda de llicències. Cal incloure el programari de codi obert.
-
El programari de codi obert és sinònim de transparència i flexibilitat. Expliquem alguns conceptes bàsics sobre això.
ELS PRIMERS NOMS QUE VEUS – AQUESTS PAGUEN MÉS. Així és, i t’ho demostrarem. Has començat a cercar i els productes dels grans fabricants han aparegut a la pantalla: Microsoft (Navision), SAP (Business One), Sage (Murano), Oracle, etc. És important posar-los a la teva llista i tenir-los en compte, i fer-ho amb altres productes més «casolans» que també sortiran. Tanmateix, tots tenen una cosa en comú: són programes propietaris.
Els programes propietaris són els que sempre han existit; Windows, Outlook o Office. Són els programes, aquells amb la llicència que mai no has mirat ni omplert. Saps que no pots fer còpies legals d’aquests programes. Els usuaris d’aquests programes no investiguen si el programa fa exactament el que volen, o si fa alguna altra cosa que no volien (per exemple, es va descobrir que els productes de Microsoft enviaven informació de l’usuari al fabricant sense consentiment).
Compram i instal·lam aquests programes, i fins i tot n’hi ha que s’instal·len d’origen. Si vols versions noves, normalment acabes pagant per elles, i si no vols les versions noves, deixes de pagar i ja està. Dona un cop d’ull a la teva llicència de producte; reconeguem-ho, és feixuga, però sempre et dona tranquil·litat. Tot i que hi ha hagut casos en què usuaris van instal·lar un ERP pensant que l’havien comprat, però segons la llicència només el llogaven, cosa que implicava pagar els costos addicionals de les actualitzacions i les noves versions.
En el programari lliure, tot això és radicalment diferent. Allò que anomenem programari lliure o programes de codi obert són aquells que es poden modificar o copiar de manera lliure i legal, ja que els usuaris tenen accés al codi font. A continuació, analitzarem els pros i contres, però, a tall d’introducció, aquesta característica dissipa qualsevol inquietud que puguis tenir en fer còpies de programes. Amb el programari lliure, la idea de «llicència» no té cap sentit. Pots copiar o instal·lar una llicència en tants ordinadors com vulguis, sense haver-t’hi de preocupar, i és completament legal i gratuït.
Per explicar-ho amb una mica més de detall, utilitzarem una METÀFORA CULINÀRIA.
Una llicència és un conjunt de restriccions que el propietari intel·lectual d’un producte imposa a les persones a les quals n’autoritza l’ús. Tradicionalment, els programes informàtics han imposat restriccions severes als compradors i usuaris pel que fa a fer còpies noves o modificar-los per adaptar-los a noves necessitats. Molts programes estan tan protegits que és impossible examinar-los professionalment per veure si realment fan allò que volem.
Es podria dir que un codi font és al programari el que una recepta és a un plat especial. Un xef pot decidir fer tres coses amb un plat que ha creat: primer, pot decidir no fer pública la recepta. Això significa que qui vulgui menjar aquest plat ha d’anar al seu restaurant. Aquest seria el cas dels programes propietaris, els més comuns actualment. Si vols utilitzar el programa, el compres, però no saps de què està fet.
Tanmateix, el xef també pot decidir explicar quins ingredients inclou la recepta. Això permet assegurar que el plat no és nociu, un fet apreciat per aquells amb intolerància al gluten o a la lactosa o al·lèrgics a alguns aliments. Però el xef decideix no revelar els passos seguits per crear el seu plat. En termes informàtics, això seria com una llicència que permet veure el codi, però no reproduir-lo ni adaptar el programa a les nostres necessitats.
Finalment, el xef pot decidir facilitar la recepta sencera, perquè qualsevol que vulgui fer el plat a casa o adaptar-lo als seus gustos i necessitats pugui fer-ho. En aquest cas, el xef només pot guanyar-se la vida si és capaç d’innovar constantment. El plat no serà exclusiu, i qualsevol comensal pot decidir en qualsevol moment fer-lo ell mateix. Potser vols sorprendre’t amb plats i receptes nous; de fet, els clients de l’antic millor restaurant del món, «El Bulli», no hi anaven només per la fama del xef Ferran Adrià, sinó perquè era capaç de sorprendre’ls. I el mateix passa amb el programari lliure: no n’hi ha prou de fer alguna cosa bé una vegada i viure d’aquesta gesta, perquè tothom la pot copiar i fins i tot millorar, ja que tindrà tota la informació necessària.
I aquí acaba la METÀFORA CULINÀRIA, perquè en realitat les coses són molt més complexes. Amb el programari lliure pots trobar més de quaranta llicències diferents, però sempre tindran en comú que es proporciona la «recepta» sencera i els compradors les poden utilitzar sempre que vulguin i adaptar-les. L’objectiu d’aquesta guia no és donar un màster sobre llicències als seus lectors, però val la pena esmentar que, per als interessats, el lloc web www.tldrlegal.com <http://www.tldrlegal.com>_ ofereix resums clars i intel·ligibles de les diferències i característiques d’un gran nombre de llicències lliures.
El problema és que, durant la fase de recerca, algunes d’aquestes alternatives, que poden ser estratègicament interessants i que almenys s’haurien de tenir en compte, no apareixen en una cerca preliminar de Google al navegador.
CAPÍTOLS ANTERIORS
VOLS DESCARREGAR LA GUIA?
