Cal que no canviï res perquè canviï tot

Hola,

aproximadament cada 10 anys hi ha hagut una baixada de preus dels processadors que ha creat una nova indústria.

Gordon Bell feia aquesta observació el 2007 i anava acompanyada d'una baixada de preus d'un ordre de magnitud en cada cicle.

Els anys 50 van aparèixer els mainframe per 1 milió de dollars, als 70 el minicomputer per cent mil, llavors la workstation per 20.000, el PC per 2000, mòbils etc.

Durant molts anys els processadors han anat reduint notablement els costos de computació però l'interessant de l'observació és que quan aquest canvi és aproximadament deu vegades més econòmica (o en qualsevol cas "suficientment gran") es crea un mercat nou. I de vegades també la destrucció del mercat anterior tal com el coneixíem.

Els processadors són un exemple on la velocitat de progrés ha estat molt ràpida, però no és l'únic exemple ni molt menys.

Transport, energia i IA

Per exemple, el cost de transportar una tona per mar el 1956 era d'uns 5,6 dollars. El 2019 de 0,16 (36 vegades més econòmic). Probablement quan el cost es va reduir un 30% va augmentar el moviment de mercaderia però quan va passar ser al voltant de 10 vegades més econòmic va propiciar la deslocalització.

Un altre gran exemple, són les plaques solars. El 1976 la fotovoltaica costava uns 106 dollars / W, mentre que avui és de 0,11 (~1000 vegades més barat). Això ha permès la transició d'una aplicació anecdòtica (en satèl·lits) cap a l'ús en llocs remots on era difícil fer arribar cablejat, fins a l'aplicació en l'àmbit particular actual (tot i que tothom està endollat a la xarxa elèctrica!).

La intel·ligència artificial, acompanyada de l'aplicació correcta de la tecnologia permet una reducció de costos de desenvolupament de software d'aquest ordre de magnitud. La diferència amb les anteriors tecnologies és que en aquells casos el canvi ha estat almenys en una dècada per cada ordre de magnitud. Aquí la transició ha estat en menys d'un any, potser dos segons com ho calculis.

Malgrat la velocitat amb la que està passant, sí que teníem ja indicis que això succeiria i a NaN-tic ja havíem pres decisions per quan arribés el moment. Algunes d'elles les vaig explicar en la xerrada que vam fer a la nostra oficina fa uns mesos.

Però que fóssim capaços de prendre algunes decisions abans que això passés, no vol dir que sigui evident entendre la profunditat del canvi i com cal repensar el mercat, les seves necessitats i com respondre-hi. Cal reqüestionar-ho absolutament tot i és apassionant.

Tot just aquesta setmana he interioritzat que un principi que hem estat aplicant durant anys en la implantació de software de gestió ja no és vàlid avui.

Els costos de la fricció

Com probablement ja saps, implantar un nou software de gestió en una empresa requereix un gran esforç, per part de l'empresa i també per part de l'implantador. L'un no ho pot aconseguir sense l'altre i per això diem que la relació que s'ha d'establir és de partnership i per tant, de confiança mútua.

Imagina't si és complexa la implantació d'un software de gestió, que la mera actualització a una nova versió del mateix software (especialment quan hi ha hagut adaptacions a mida) ha estat tradicionalment també un calvari.

Evitar aquest calvari ha estat potser la missió més important de NaN-tic dels últims 10 anys i malgrat que es podria dir que ho hem superat amb un notable alt, continuem treballant per la matrícula d'honor.

Un canvi de software gairebé sempre vol dir un canvi en la manera de treballar. L'empresa ha de fer una inversió en el nou software i com que aquest té una manera de fer diferent (sovint millor perquè acumula certa experiència d'anys vs el software anterior), el canvi implica també noves formes de treball per a l'empresa.

Això té tot el sentit econòmic del món i no és més que una aplicació del sentit comú, però afegeix complexitat en el canvi. Normalment es tradueix en demores en el procés d'implantació perquè tots els implicats s'han d'assegurar que les noves formes es poden aplicar realment a l'empresa. I com que a no tothom li agraden els canvis, hi ha un factor humà de resistència al canvi addicional que afegeix fricció al procés.

Però si ho mirem fredament, realment obliguem a l'empresa a adaptar-se a certs processos de l'ERP perquè fer-ho al revés d'entrada és massa car. No hi ha gaire problema en fer adaptacions al software si cal treballar d'una manera diferent, però només molt puntualment aconsellem fer una modificació al software si sabem que només s'utilitzarà durant uns mesos. Si sabem que l'empresa s'acabarà adaptant (perquè veu que és una manera de treballar millor), per què hauríem de fer la modificació costosa al software?

I és així, com de manera més o menys conscientment transformem aquest estalvi en major fricció i més complexitat pels usuaris.

Però aquí arribem de nou a l'observació de Gordon Bell.

Tanquem el bucle

Una de les coses que habilita el fet de reduir un ordre de magnitud el cost de desenvolupament és disminuir la fricció pels usuaris: permet modificar el nou software perquè treballi molt més semblant a com els usuaris ho fan actualment (encara que no sigui una forma de treball gaire bona!).

Canviar menys la manera de treballar en el moment del canvi per poder canviar més i més ràpid un cop estigui en marxa.

Hi ha un abans i un després a la implantació de la solució, en el sentit que és extremadament més senzill incorporar canvis un cop el sistema ja està en funcionament que no pas abans.

A més, allargar durant mesos una implantació és allargar també el retorn de la inversió i inhabilita l'evolució constant dels processos de l'empresa. L'arrencada és com un gran dic de contenció dels canvis que l'empresa necessita.

Així doncs, el que fa sentit ara que els costos ho permeten, és implantar un software menys diferent a l'anterior, però molt més ràpidament.

Qui sap, potser quinze anys més tard hem de canviar el lema de la nostra marca a "Perquè vols canviar, i no canvies".

Salut!